Molt, molt hem patit aquest vespre desde la grada del Xevi Ramón. Ambdues aficions. Animant, cridant... I es que hem vist un molt emocionant i disputat partit. Era d'esperar que així seria, doncs ja contàvem amb que els nois de La Llàntia vindrien reforçats. Vaya reforç el 12, que a totes les pilotes arribava, controlava i ens ha donat més d'un ensurt.
Podriem dir que la primera part han arribat amb més encert a la porteria els visitants, sense deixar-nos moure la pilota; a totes hi arribava algún dels nois de La Llàntia per tallar i pujar al contraatac. I tots els xuts locals a porteria (Isma, Estella, Fargui, Arni, Edu) eren parats pel porter, sempre ben col.locat, o un d'Estella que ha tocat la creueta i que ja veiem dins. Primer gol dels visitants de falta directa en que el nostre porter ha pogut tocar però no blocar i ha anat dins. Llavors hem empatat i en un posterior contraatac, amb pilotes sempre llençades desde la defensa o el mig camp cap al davant, sempre estava el 12 de La Llàntia per controlar i encarar porteria, i en una d'aquestes ha vingut el segon gol visitant, per un error local al refusar la pilota desde la defensa.
La segona part sí que hem estat més còmodes jugant la pilota, obrint banda. Les oportunitats han estat igualades pels dos equips. Fargui ha tingut dos clares oportunitats encarant sòl la porteria sense poguer driblar el porter. Desprès, un cop empatat el partit, ens han anul.lat un gol d'Edu en posició correcta per error, doncs el nº 4 de l'equip visitant estava trencant el fóra de joc. Ara, també és cert que els dos travessers visitants i la pilota fregant el pal (en que l'afició de la Llàntia ja cel.lebrava el gol) en han posat l'ai al cor.
Finalment ens ha arribat el tercer i definitiu gol. Aquests nois ens han fet patir de valent, el partit ha estat molt igualat, i hi havien moments en que donàvem l'empat per bó. Però els nens (que mai en tenen prou) han seguit lluitant fins al final, aconseguint emportar-se aquests tres punts que tant bé ens venen per no despenjar-nos.
Realment, si només hi havien dos nois del seu Benjamí "A" no puc entendre com estan en la darrera posició de la taula. No ho mereixen. Almenys, pel joc vist avui. Si sempre juguèssin amb aquest mateix equip, no estarien pel mig de la taula, sino per la part alta lluitant les primeres places amb nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario